Lesbian, Catalan, 19 years old, I love music, tattoos, piercings, food, summer, sports, almost anything that's different or exotic... oh, and, of course, girls!
2 notes
breadandolives:

|Source|
lipstick-lesbian:

♀♡♀
tropic-al:


queued (: i’m away on holiday. 
0 notes
Fate determines who enters your life. Your actions decide who stays.
2 notes
III (plaers de la carn)- M. Antònia Massanet

dents   llengua   llavis i alvèols palatals
se saben en mi aliar
fins a conjurar
les més dolces paraules
carícia   xiuxiueig   tendresa   besada.
que l’amor   com el menjar
ha de ser ric en calories i ben gustós
cheesecake   browney   tatin
robiols de moniato  brossat i cabell d’àngel.
tan bona menjua se sap
sòlida i fidel aliada
així jo vull entregat amant
que li agradi menjar i ser menjat
i es llepi els dits
després de cada àpat

1 note

Perdona’m si no accedeixo a renunciar a tu

1 note
Una anada d’olla

He descobert que la vertadera felicitat sempre ve acompanyada de la por. Si no, és que ets un bastard insensat. Has de tenir por. Por a perdre-la, por que se t’escapi d’entre els dits sense que tu ho puguis evitar, com ho fa un raig d’aigua. Por que aquesta felicitat algun dia sigui tan sols un record llunyà que et faci odiar el present i témer el futur, mentre enveges el passat.

Perquè senyors, siguem realistes. No pessimistes, que és veure el vas mig buit, sinó realistes, que és veure que el vas es pot omplir o buidar segons -segons què, ja no ho sabem, però segons-. Això, siguem realistes: la felicitat no dura per sempre. Però això no és dolent. No, no. Simplement vol dir que s’acabarà, però segur que tornarà a venir. Que la felicitat s’escapi és bo. És bo perquè si no marxés no podria tornar. És bo perquè si les coses bones s’acaben això vol dir que les dolentes també.

Ningú és tan desgraciat com per no haver tingut mai felicitat. De fet normalment som feliços, però no ens n’adonem. No hem d’estar contents per ser feliços. Quanta més felicitat tenim al nostre abast menys la valorem, aquesta és una de les pegues que tenim els humans. Quan veig un gos que menja un plat de sobres amb aquella voracitat, com si no hi hagués demà, penso: per què el menja tan de pressa? Està bé que té molt menjar, però que el gaudeixi avui que en té tant, menja ràpid perquè se’l vol acabar ràpid, però un cop s’ho hagi acabat què?

I pensem que els animals a vegades fan tonteries… un gos com a mínim gaudeix quan menja, quan passeja, quan es banya, quan dorm. I nosaltres? Quan mengem volem acabar per anar a dormir, quan dormim ens volem despertar perquè sigui l’endemà, l’endemà volem que passi un dia més perquè hem de fer allò. I així constantment. I no ens parem a pensar: escolta, ei, un moment, ets viu. Ets aquí. Això és un miracle. Potser no, potser tot són coses de la natura. És igual, tan se val. El cas és que sóc aquí, que ara mateix me’n puc anar a passejar per la platja i deixar que la sorra em faci pessigolles i que les ones m’acaronin la pell.

Però no ho fem. Per què? Tenim por de sentir-nos vius perquè sabem que no durarà per sempre? Potser sí. Potser simplement requereix massa esforç ser conscients cada dia de tot el que hem d’agrair per estar vius. I volem tenir molts diners, o trobar l’amor de les nostres vides, o tenir una gran feina, o canviar el món. I volem totes aquestes coses, però quan les aconseguim no ens semblaran prou, i voldrem més.

I no ens aturarem a pensar en tot el que tenim, tot el que estem taking for granted.

I tot això és molt trist. I a vegades potser ens han de passar coses dolentes perquè sapiguem apreciar les bones.

I a vegades hem d’aprendre a patir per aprendre a ser feliços. 

5 notes
I want to kiss her without counting the seconds. I want to hold her so long that I get to know her skin. I want, I want, I want. David Levithan, Nick & Norah’s Infinite Playlist  (via hefuckin)

(Source: larmoyante, via the-great-wizard-of-wonderland)

24,012 notes